Inici

free Catalonia promou la internacionalització del dret legítim del poble de Catalunya de poder decidir lliurement el seu futur, en democràcia i llibertat. Les nostres samarretes independentistes volen ser una aportació més per fer visible aquest compromís amb el país. Entenem que cap llei pot estar per damunt de la voluntat d'un poble. Esperem que les nostres samarretes catalanes i també la bandera negra ajudin a portar aquest missatge arreu del món. free Catalonia, Catalunya lliure!



CATALUNYA en marxa per la llibertat

Possiblement hauràs sentit parlar de l’arquitectura de Gaudí; de les platges de la Costa Brava; de la festa d’Eivissa; del F.C. Barcelona; del jugador de bàsquet Pau Gasol; de les Falles de València; o de la lluita d’aquesta terra per aconseguir la seva llibertat robada fa segles. Catalunya està formada pel Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears –dins l’Estat Espanyol-, i Catalunya Nord –dins l’Estat Francès-.



EL CATALÀ, la nostra llengua

La llengua catalana és l'exponent més clar que som una nació. La nostra llengua, que prové del llatí vulgar, a partir del segle XIII es consolidà en l’administració, la literatura i la ciència.

La història documentada en la nostra llengua comença, però, amb les Homilies d’Organyà, datades al segle XII; la qual cosa vol dir que, com a parla, el català ja existia amb molta anterioritat.

A partir del regnat de Jaume I, el català s’expandeix per tots els racons de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i fins i tot arreu de la mar mediterrània.

Durant segles la llengua catalana va ser l’única llengua privada, pública i oficial de tota la Nació Catalana.

Amb la desaparició de l' Imperi Romà, el llatí va esdevenir cada vegada una llengua més vulgar, per donar pas a una nova llengua, fins un punt que ja no és ni llatí vulgar. Així al segle VIII, podem dir que neixen les llengües conegudes com a romàniques. I entre les noves llengües, el català (tot i que és fins el segle XIV que no l'anomenen així).

Tot i ser la llengua originària del país, el català ha estat perseguida pels estats opressors, l’Espanyol i el Francès, per mitjà de mesures lingüístiques castellanitzadores, decrets reials, dictadures, governs i regnats que han tingut un objectiu en comú i únic: que no quedi res de la llengua i la parla catalana.

L’ús oficial del català és compartit amb el castellà en els Països Catalans, excepte en la Catalunya Nord, que continua sent marginat en tots els àmbits. A Andorra mai ha deixat de ser idioma únic i oficial.

Tot i la seva oficialitat el català és continuament agredit i el seu coneixement és voluntari mentre que el francès o l’espanyol és obligatori.



La Senyera: la nostra bandera

El senyal dels pals (la bandera de les quatre barres) apareix per primer cop damunt de l’escut de Ramon Berenguer IV. Es tractava d’un senyal de llinatge. Però el país, a poc a poc, se l’anirà fent seu, fins a esdevenir una les primeres banderes nacional. Així doncs, la bandera catalana és una de les banderes nacionals més antigues d’Europa, i per tant, també, una de les més antigues del món.

Recordar que la seva exhibició en públic ha estat sancionada pels diferent regnats i governs espanyols durant forces anys.



L'Estelada: la nostra bandera de lluita.

L’Estelada, nascuda l’any 1908 és la bandera de combat. On el triangle blau representa el cel blau de la humanitat, i en el seu centre hi llueix l’estel blanc que representa la llibertat.

L’any 1969 apareix l’estelada roja, de tendència socialista-marxista.

Actualment les dues banderes de combat són fetes servir indistintament per diferents organitzacions, col.lectius i partits.



Història d’una resistència

L’any 1640 s’inicia la Guerra dels Segadors, Catalunya lluita contra les pretensions annexionistes de França i contra el centralisme castellà i la presència de l’exèrcit castellà a casa nostra que prenen el nostre territori com base d’operacions. Però la guerra comportà la derrota de Catalunya i consegüentment el Tractat dels Pirineus (1659), on les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir i l'Alta Cerdanya passaven sota l'ocupació dels francesos, sota adminisració francesa tot allò que era català no tenia ni té cap reconeixement ni dret.

Anys més tards ens vam enfrontar al rei castellà Felip V de Borbó, anomenada la guerra de Successió, la derrota que van patir els nostres avantpassats portà definitivament l'annexió i ocupació dels Països Catalans al Regne de Castella, i per tant a Espanya, perdent la seva llibertat i independència. Un cop Felip V va guanyar la guerra, es promulgaren decrets al País València (29 de juny de 1707), a les Illes Balears (28 de novembre de 1715) i al Principat de Catalunya (1716). Amb aquests decrets s'inicià una nova etapa de profundes i nefastes repercussions en la història política i lingüística dels Països Catalans: s'abolí el règim jurídic propi, desaparegueren les institucions d'autogovern, s’imposà les lleis de Castella, es prohibí l'ús del català en la vida pública i oficial...

L’any 1939, la victòria militar del dictador feixista Franco, suposà la pèrdua de les llibertats i institucions als Països Catalans (excepte la Catalunya Nord, que ja estaven sota ocupació francesa) i el començament d'una repressió brutal contra la cultura i sobretot contra la llengua catalana. El català desaparegué de tots els organismes públics amb la promulgació d'una llei. Prohibí l’ús públic i oficial de la nostra llengua i privà l’ensenyament del català a l’escola, a tots els centres d’educació. Les institucions culturals i les escoles de la Generalitat (Govern) foren clausurades.

A petició del dictador Franco, el President de Catalunya Lluís Companys fou capturat i enviat a Espanya per la Gestapo, a l’estiu de 1940. A Madrid fou escarnit, interrogat de forma bàrbara i torturat salvatgement. Finalment va ser assassinat per un escamot de soldats espanyols, al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, el 15 d’octubre de 1940. El President Companys va morir donant un exemple de patriotisme, de lleialtat a Catalunya: amb els peus descalços, per estar en contacte amb la terra catalana, va morir coratjosament amb un “Per Catalunya !”.

La persecució contra tot allò que fes referència de catalanitat fou criminal i absoluta: els himnes catalans, els escuts i senyeres també foren prohibits, les biblioteques foren depurades i els llibres en català cremats o retirats, així com els arxius. El castellà fou imposat en tots els serveis públics i com a única llengua. S'obligà a canviar els noms de persones, d'associacions, d'establiments, de carrers, de poblacions i de la toponímia. Només es podia emprar la llengua catalana en la vida familiar. Aquelles persones que mostraren signes de catalanitat foren empresonades o assassinades.



L’Autodeterminació, un dret desitjat per un poble, però negat per l'estat espanyol

Catalunya té dret natural, històric i polític, no solament a l'autonomia sinó també a la independència del seu regiment i govern. Així, doncs, les autoritats franceses i espanyoles han comès una ben certa injustícia, tant aleshores com cada vegada que han atemptat contra les llibertats catalanes, i és en aquesta injustícia que estreba el fonament jurídic i moral de la independència nacional de Catalunya. Actualment l’Estat Espanyol és considerats democràtics en el concert internacional. Però això no significa que Catalunya visqui en democràcia. La constitució espanyola no recull el dret de l’autodeterminació. El dret a l’autodeterminació és un acte pel qual un poble decideix lliurement el seu destí polític, especialment per constituir-se en Estat independent i aquest dret està per sobre dels homes i de les dones, per sobre de totes les lleis i constitucions, per sobre de totes les institucions. De la mateixa manera que ningú, ni cap persona, ni organisme ni estat, pot negar el dret a viure, el dret a la llibertat, tampoc es pot negar el dret a l’autodeterminació.



Sabies que...

... Catalunya era un país independent i lliure fins l’any 1714?

... el General Moragues fou decapitat l’any 1715 per l’exèrcit borbònic i el seu cap restà penjat dins d’una gàbia durant 12 anys al Palau de Mar de Barcelona?

... durant els anys de la Revolució Francesa l’any 1789, Robespierre visità Catalunya per tal de guanyar-la a la seva causa, duent una carpeta amb la "Constitució de Catalunya" ja redactada?

... el primer bombardeig sobre població civil la van patir els ciutadans de Barcelona i en moriren milers?

... l'arquitecte Antoni Gaudí incloïa motius catalans a quasi totes les seves obres?

... entre els anys 1938 i 1953, als Països Catalans, 95.000 ciutadans van ser jutjats per consells de guerra sota acusacions de caire polític, foren executades unes 12.000 persones i unes 190.000 es van veure obligades a exiliar-se?

... i què també durant aquells anys, al voltant de 150.000 catalans, van ser empresonats en camps de concentració o presons, sovint improvisades?

... Josep Sunyol, President del F.C. Barcelona, fou afusellat, a Guadalajara (Espanya), pels feixistes l’any 1936?

... el President de Catalunya, Lluís Companys, fou detingut per la Gestapo a França, entregat a l’Estat Espanyol, empresonat, torturat i afusellat l’any 1940 per un batalló de l'Exèrcit d’ocupació espanyol, fet que no ha passat a cap altre país europeu?

... al camp de concentració de Mauthausen van morir dos mil catalans/es?

... Amnistia Internacional, el comitè especial contra la tortura de la ONU i el Comitè per la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa denuncien habitualment la pràctica de la tortura a l’Estat Espanyol, així com la impunitat dels responsables, doncs moltes vegades els torturadors són indultats pels govern espanyol?

... des de l’any 1978 més de 1000 independentistes catalans han estat detinguts/des pels diferents cossos policials: policia espanyola o francesa, guàrdia civil i mossos d’esquadra pel sol fet de formar part del moviment català d’alliberament nacional?

... les escoltes il·legals i els seguiments a militants i organitzacions nacionalistes catalanes perfectament legalitzades són una constant?



A la Nació Catalana no se li permet decidir el futur. Se’ns nega la possibilitat de tenir les nostres institucions nacionals i fer sentir la nostra veu en les internacionals. Se’ns obliga a la legalitat espanyola contra la nostra voluntat. Se’ns imposa l’espanyol com a llengua estrangera, que poc a poc van penetrant més i més en el nostre teixit com a poble. Se’ns nega poder competir esportivament amb equip propi i sota la nostra bandera.

Per que existeixi la veritable democràcia és necessari el reconeixement de la Nació Catalana com a poble sobirà, i que sigui la nostra la paraula, la paraula del poble català la que marqui la convivència i el futur de la nostra societat.

És per això que la nostra opció d'Independència és una opció democràtica. Volem decidir viure democràticament en llibertat i com a estat independent.